És un bosc quasi selvàtic on la llum li costa obrir.se pas perque l'espessor del arbres deixa poques escletxes perque s'hi pugui colar.
L'espècie majoritaria és el pi negre i l'avet.
La seva situació a la cara nord dels Pirineus li confereix una frondositat exuberant i una humitat molt alta, encara que la seva cota mitja és de 1620 mts.
Parlant de cotes, el bosc s'exten des de la cota 1.400 fins a la cota 1.800, cobrint una alçada de 400 metres, per lo qual la seva ascenció, sobre tot el tram final, es torna feixuga, primer per el desnivell i segona per l'humitat, en el cas de fer el recorregut a l'estiu.
Està senyalitzat amb diversos itineraris que tenen com a punt de partida i final l'estació de Val Louron.
És un recorregut molt recomanable, ja que la seva solitud et permet gaudir dels silencis i sorolls del bosc.
El bosc de de Val Louron
El bosc
Cal remarcar la gran quantitat de blocs erràtics que poblen el bosc
Blocs erràtics
Aspecte de la frondositat del bosc
Aspecte dels arbres i la seva vegetació
Les falgueres són omnipresents
La Serre de Doumenge des de un clar del bosc
L'estació hivernal de Peyreagudes
A la sortida del bosc es pot veure el Rocher de Courtalets, part superior del bosc de Lapade
Visió del llac de Génos a la sortida de un clar del bosc
Planol de la zona
Recorregut realitzat l'Agost del 2009
Càmera: Olympus C760UZ
Planol de la zona
Recorregut realitzat l'Agost del 2009
Càmera: Olympus C760UZ
0 comentaris:
Publica un comentari