Pirenàica

La gelera d'Aneto es fon

2011-09-17T10:58:00.006+02:00

La gelera d'Aneto en l'actualitat.
( fotografia: Xavier Cervera, La Vanguardia )

El pic més alt dels Pirineus. 3.404 mts. arriba aquest estiu al seu màxim nivell de desglaç.

Per més informació:

Aneto, el glaciar que agoniza
Glaciares pirenaicos, la muerte anunciada

(Articles de Xavier Cervera i Antonio Cerrillo, a La Vanguardia.com)

El circ glaciar de Gavarnie, Midi-Pyrénées.

2010-10-27T22:51:00.003+02:00

El circ d'origen glaciar de Gavarnie es troba situat al departament dels Hautes Pyrénées, a la regió de Midi-Pyrénées i dins el Parc National des Pyrénées, molt a prop del poble de Gavarnie.

Forma part del massis del Mont Perdut, en la seva vessat françesa, i té aproximadament uns 6 Kms. de diametre. Geologicament és troba format per el material calcari que conforma tot el massis i que és un gran exemple de com els materials van ser aixecats, plegats i deformats d'una forma brutal en l'orogénesis pirenaica.

Les seves parets formen una sèrie de terrases amb un desnivell de 1.500 mts.

Dins el circ es troba el seté sal d'aigua més alt d'Europa i el divuité més alt del món. La seva caiguda lliure és de 422 mts. i és la font i origen del riu Gave de Pau.

Es troba envoltat de cims de més de 3.000 mts. com el Gran Astazou, el Pic de Marboré, i el Taillón. Cal destacar que sobre el circ es troba la Brecha de Roldán, un gran tall o bretxa a la muralla de roques que permet el pas entre les valls d'Ordesa i Gavarnie.

L'any 1997 el circ de Gavarnie va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

El salt d'aigua des del cami d'accés al circ

El circ en tota la seva amplitud

El salt d'aigua

Els petits rierols que conformen el gran salt

Visió de la part superior del circ

Detalls del salt

La vall de Gavarnie des del circ

Vall de Barèges i lac d'Oncet, Hautes- Pyrénées

2010-08-14T14:55:00.003+02:00

La vall de Barèges es troba entre el Col del Tourmalet i el Pic du Midi, Hautes-Pyrénées. És una vall tancada en el seu inici i que s'obre paulatinament fins a la seva confluència amb la vall de Bastan. Neix als peus del Pic du Midi, on està situada una de les estacions meteorològiques més importants d'Europa. Cal fer esment que la primera pedra de l'estació fou col.locada l'any 1878.
Des del Col del Tourmalet es pot remuntar la vall per la seva part mitja, gràcies a la pista oberta per la construcció i accés a l'estació meteorològica l'any 1927, abans de construïr el telefèric l'any 1952.
És una vall relativament curta i amb poc desnivell ja que el punt més baix es troba a la cota 1.746 mts. i cal remuntar fins a la cota 2.254 mts. on es troba situat el llac d'Oncet, als peus del Pic du Midi.

La part inferior de la vall i la seva confluència amb la vall de Bastan, des del cami que surt del Col del Tourmalet

La part superior, amb la carena de cims que tanca el cercle

El Pic de Nouvielle a les nostres esquenes, ens vigila

La part superior de la vall

El Pic d'Espade, també a les nostres esquenes

Una visió més propera del Pic d'Espade

Aproximació al llac d'Oncet

Els voltans del llac es caracteritza per el seu relleu i per les tonalitats de la roca de colors vermellossos i grisencs, que li confereix un aspecte llunar.

El llac d'Oncet

El llac d'Oncet i la part superior de la vall

El llac d'Oncet, la vall i el Nouvielle al fons

El Pic i coll d'Oncet des de l'antiga estació meteorològica

El Pic d'Oncet (2.807 mts.)

El Pic du Midi sobre els nostres caps

Restes de la primera estació meteorològica

La primera estació meteorològica fou creada a rel d'una expedició dirigida per el general Champion de Nansouty el 1873.

En aquesta primera estació es prenia la pressió, temperatura i humitat de l'aire.

Placa commemorativa dedicada al general Champion de Nansouty i als primers pioners del observatori del Pic du Midi

Panoràmica des del llac d'Oncet, del Pic d'Espade i el Nouvielle

Itinerari realitzat l'estiu del 2009

Càmera: Olympus C760UZ

Bosc de Lapade, Val Louron, Midi-Pyrénées

2010-07-09T21:57:00.002+02:00

El bois de Lapade es troba situat al costat de l'estacio hivernal de Val Louron, prop del llac de Génos, a Loudenvielle, al departament de Midi - Pyrénées.
És un bosc quasi selvàtic on la llum li costa obrir.se pas perque l'espessor del arbres deixa poques escletxes perque s'hi pugui colar.
L'espècie majoritaria és el pi negre i l'avet.
La seva situació a la cara nord dels Pirineus li confereix una frondositat exuberant i una humitat molt alta, encara que la seva cota mitja és de 1620 mts.
Parlant de cotes, el bosc s'exten des de la cota 1.400 fins a la cota 1.800, cobrint una alçada de 400 metres, per lo qual la seva ascenció, sobre tot el tram final, es torna feixuga, primer per el desnivell i segona per l'humitat, en el cas de fer el recorregut a l'estiu.
Està senyalitzat amb diversos itineraris que tenen com a punt de partida i final l'estació de Val Louron.
És un recorregut molt recomanable, ja que la seva solitud et permet gaudir dels silencis i sorolls del bosc.

El bosc de de Val Louron

El bosc

Cal remarcar la gran quantitat de blocs erràtics que poblen el bosc

Blocs erràtics

Aspecte de la frondositat del bosc

Aspecte dels arbres i la seva vegetació

Les falgueres són omnipresents

La Serre de Doumenge des de un clar del bosc

L'estació hivernal de Peyreagudes

A la sortida del bosc es pot veure el Rocher de Courtalets, part superior del bosc de Lapade

Visió del llac de Génos a la sortida de un clar del bosc

Planol de la zona

Recorregut realitzat l'Agost del 2009

Càmera: Olympus C760UZ

L'estany i refugi de Pinet, Ariege, Midi-Pyrénées

2010-03-13T19:58:00.005+01:00

El refugi de Pinet es troba situat a la vessant nord de la Pica d'Estats a 2.242 mts. d'altitud dins la vall de l'Artigue, Ariege, Midi-Pyrénées.
El refugi de Pinet és punt de partida de varies ascensions entre elles la Pica d'Estats, Montcalm, Sotllo i Canalbona.
Per accedir.hi, ens situarem a l'aparcament de l'inici de la vall de l'Artigue. Des de aquest punt, el camí inicia una pujada sostinguda fins a l'Etang du Pinet, al llarg de 3-4 hores, on és troba situat el refugi.
A l'inici el camí transcorre paralel al torrent de l'Artigue, per endinsar.se poc després per el bosc de Fontanal.

Torrent de l'Artigue

Fageda de Fontanal

El bosc de Fontanal és una fageda magnífica, onbrivola on els ratxos del sol no es poden obrir pas a través del frondos follatge, donan.li un aspecte feréstec, quasi de bosc encantat.

Una vegada superat el bosc, sortim al Plà de Nauzere, plans hervosos per on remunta el cami ver unes petites barreres rocoses.

El camí no afluixa

Panoràmica des del camí

Seguim pujant

Vista de la vall des de mig camí aprox. Al fons queden el Bosc de Fontanal i el torrent de l'Artigue.

L'etang Rond

L'etang du Pinet amb el refugi

Reflexe

L'oratge és present. El camí cap a la Pica i el coll de Sotllo, entre la broma

Càmera Olympus C-760UZ

Le Mont Valier, 2.838 mts.,Ariège, Midi-Pyrénées

2010-01-26T00:08:00.011+01:00

Le Mont Valier és el punt culminant dels Pirineus de l'Ariège, i un dels cims més impresionants i esbelts de la zona de Midi Pyrénées.
Es troba a la vall de Couserans, dins la Reserva Natural de Mont Valier, una de les més antigues dels Pirineus. Va ser creada l'any 1937.
L'ascens per la vessant françesa és realitza des del Pla de la Lau, remuntant la vall de Riberot, però es llarga i feixuga, ja que el desnivell total és de 1838 mts. i es recomanable fer nit al Refugi d'Estagnous, per el dia següent fer el cim i retornar al punt d'inici.
És un cim amb grans panoràmiques, i amb el gran avantatge de estar una mica retirat cap el Nord de la Cordillera i per tant amb una gran perspectiva del massis central pirinec.
És un cim agraït de pujar, però llarg i costerut.
Segons la llegenda, el bisbe Valerius, va ser el primer en pujar en aquest cim en el segle V

Pla de la Lau. Al fons el salt d'aigüa de Nérech

El camí a través del bosc

Salt d'aigüa de Nérech

A partir d'aquest punt, es travessa el riu i la pujada es comença a fer més feixuga fins a la cabana de Caussis, petit refugi obert que permet aixoplugar.se en cas de mal temps.

Salt d'aigüa de Lauze

Cabana de Caussis

Arribant al refugi d'Estagnous, despres de cuatre hores de forta pujada. El Mont Valier tapat per la boira.

L'estany Rond des de el refugi d'Estagnous

Començant l'ascens

Arribant al Col Faustin

Col Faustin

Començant l'última pujada

Le Petit Valier a l'esquena durant la pujada

L'estany Long, desde les últimes pendents

Cim del Mont Valier

Des del cim

Llit de l'antiga gelera

Contraforts del Mont Valier

L'Ariège des del cim

El Pic de Peguera des del cim

Al fons el massis de les Maladettas. Cresta de Tempestats, Aneto i Maladeta

Cim oriental del Mont Valier

Els estanys Rond i Long, des del cim

Panoràmica des de el Col Faustin

El refugi d'Estagnous, des de les pendents del Mont Valier

Panoràmica des del cim

El Mont Valier i Col Faustin des del refugi

La tempesta està a l'aguaït

La tempesta es desferma

Paisatge després de la tempesta

La tempesta ha finalitzat.

Recorregut de l'ascensió

Càmera Olympus C-760UZ

Vall de Llisat, Ibons de Barbarisa, Collado de la Ribereta i voltans del Tosal de Bocs

2009-12-26T13:13:00.011+01:00

Els pics de Bagüeñola o Eriste

Els Llacs de Barbarisa es troben situats a l'extrem Sud Oest del Parc Natural de Posets-Maladeta, a la vall de Benasc, prop del Port de Saunc i dins el terme municipal de San Chuan de Plan, en plena zona axial Pirinenca.

Es un conjunt de cuatre llacs que es troben a una alçada de 2.315 mts. sent l'Ibón de Barbarisa el de més extensió.La seva forma es llarga i estreta, amb una illeta a la seva part central.

Aquest llac es caracteritza per que la seva sortida d'aigues es produeix per mitja d'una filtració a través d'un sistema kàrstic. Degut aquet fenómen, el nivell de l'aigua és molt variable segons a l'epoca de l'any.

L'accés es realitza des de la cabana de Barbarisa remuntant la petita vall per on baixa el torrent de Llisat, per un sender ben marcat, fins arribar al plà dels llacs.

A partir de l'extrem sud del llac, prenem un sender a la dreta en marcada pujada fins al Collado de La Ribereta, conexió de pas entre les valls de Barbarisa i Aigüeta de la Ball. Aqui podem gaudir d'un extens panoràma.

A la dreta el Pic de Bocs, al centre Aigüeta de la Ball amb l'ibón de la Ribereta en primer terme, i al fons, espectacularment, tot el massis de la Maladeta-Aneto.

A l'esquerra del collat comença el sender d'ascensió dels pics de Bagüeñola o Eriste, d'una alçada màxima de 3.053 mts.

Salt d'aigua del torrent de Llisat, prop de la cabana de Barbarisa

Remuntant el torrent de Llisat, prop ja del plà dels llacs

Arrivant al plà dels llacs

L'ibón petit de Barbarisa

Pic de Bagüeña o Tuca de Comajoana entre el nùvols.

Panoràmica en direcció al Port de Saunc

Ibón de Barbarisa

Començant la pujada al Collado de la Ribereta, amb l'ibón de Barbarisa al fons

Els ibóns des del Collado de la Ribereta, amb el Pic de Barbarisa en primer terme.

Detall dels dos petits llacs sense nom.

Aigüeta de la Ball, Ibón de la Ribereta i el massis de les Maladetas, des del Collado de la Ribereta

El Tosal de Bocs, 2.731 mts.

Carena cami del Tosal de las Lleras de Cecilia, 2.713 mts.

Vista del Collado de la Ribereta , pujant cap el Tosal de Bocs

Nùvols de tempesta sobre les Maladetas, des del Collado de la Ribereta

El Pic Rusell

El torrent de Llisat

Petit salt d'aigua al torrent de Llisat

El salt d'aigüa prop de la cabana de Barbarisa, desde la part superior del cingle, camí al llacs.

Vista des de la pista del port de Saunc, del recorregut del torrent de Llisat, fins als llacs

Detall del la vall i torrent de Llisat

Els Bagüeñola o Eriste des de la pista al port de Saunc

Detall del Pic d'Eriste

Planol de la ruta

Càmera: Olympus C-760UZ

Els llacs d'Oô i Espingo ( Midi- Pyrénées )

2009-11-02T22:56:00.022+01:00

Panoràmica desde Les Granges d'Astau

La vall d'Oô es troba a uns 8 km. de Bagneres de Luchon en direcció al Col del Peyresourde i Val Louron, en plé cor de Midi-Pyrénées. Una vegada s'arriva al poble d'Oô es remunta tota la vall fins a Les Granges d'Astau, on finalitza la carretera asfaltada.

La pujada al llac d'Oô es molt accesible per quasi bé tothom, ja que el recorregut es per una pista ample i molt ben marcada, ideal per criatures i gent amb poca experiencia muntanyenca, encara que el desnivell es de uns +500 mts. sobre una distancia de 2,5 km. El recorregut es realitza a través d'un bosc humit i ombrivol.

El plà de les Granges d'Astau desde el camí de pujada

El llac d'Oô

El llac d'Oô es l'últim d'una cadena de llacs ( Portillón, Saussat i Espingo ), que recullen les aigues de fusió de les glaceres dels pics que formen la carena fronterera per sobre del Circ d'Espingo, com el Pic du Portillón ( 3.050 mts.), i Pic du Seil de la Baque ( 3.110 mts.).

Salt d'aigua que baixa del llac d'Espingo i que alimenta el llac d'Oô

El llac d'Oô desde el cami de pujada a Espingo

Salts d'aigua camí d'Espingo

El circ d'Espingo es troba situat sobre el llac d'Oô, i s'accedeix per un camí ben traçat, però amb un fort desnivell i amb trams una mica complicats degut a l'invasió dels salts d'aigua que travessen el camí. Quant s'arriva al Coll d'Espingo la visió que s'ofereix als nostres ulls és espectacular.

El Grand Quayrat, Spijeoles, Pic de Nere i la vall d'Arrouge, juntament amb el llac d'Espingo, és un espectacle que és un premi per l'esforç de la pujada.

La vall d'Oô desde el coll d'Espingo

Costat dret del Circ d'Espingo

Refugi d'Espingo

Llac d'Espingo

El llac amb el Pitó d'Espingo

Pic des Spijeoles ( 3.065 mts.), i al fons el Pic du Seil de la Baque ( 3.110 mts.)

Pic i gelera del Pic du Seil de la Baque ( 3.110 mts.)

Panoràmica dels Spijeoles

Pitón d'Espingo ( 2.406 mts.)

El Grand Quayrat ( 3.060 mts.)

Pic de Hourgade ( 2.964 mts.)

Vall d'Arrouge

Pic de Nere ( 2.794 mts.)

Cabana d'Espingo

Recorregut realitzat l'Agost del 2009

Fotografies: Jordi Lluis Pi Calzada

Càmera: Olympus C-760UZ

La vall de Lys ( Gorges de l'Infern ), Midi-Pyrénées

2009-09-27T20:14:00.007+02:00

La part alta de la vall de Lys amb el Pic de Cabrioules i Pic de Lezat

La vall de Lys es una vall lateral que es troba a la part alta de la vall de Bagnères de Luchon, Midi-Pyrenées.

Al remuntar aquesta vall ens trobem amb els salts d'aigua de les Gorges de l'Infern, uns salts espectaculars que neixen a la part alta de la vall, al peu dels pics de Lezat ( 3.107 mts. ), Cabrioules ( 3.116 mts. ), i Maupás ( 3.109 mts. ), en plé Circ de Cabrioules.

L'accés es a traves d'un bosc humit i tancat, de forta pendent, com correspont per ser cara nord, que remunta els salts d'aigua amb unes perspectives realment magnífiques.

Desde aquest bosc surt l'itinerari per accedir al refugi de Maupás.

Salts inferiors de les Gorges de l'Infern

Detall del salt inferior

Part baixa del bosc. La humitat és molt present, com ho demostra la molsa de sobre les roques.

Camí de pujada pel bosc

Arbres característics dels boscos humits

Detall dels engorgats

Basses formades pels diferents salts

Un dels trams d'aigua més espectaculars

Panoràmica de tota la seva longitud

Detall del salt amb els estrats de la paret

Visió de la caiguda en vertical

Engorgat i salt més superior

Detall

Detall de la bassa

Salt de sortida de la bassa superior

Detall del bosc

Vista de la vall remuntant els salts d'aigua

L'aigua baixa totalment encaxonada

L'aigua es omnipresent

La meva companya en el bosc tornant cap el plà

Recorregut realitzat l'Agost del 2009

Fotografies: Jordi Pi Calzada

Càmera: OLYMPUS C-760

Núvols al Col de l'Aubisque

2009-08-15T12:24:00.022+02:00

Col de l'Aubisque es troba al departament francés dels "Hautes Pyrenees", prop de la ciutat de Lourdes. És un coll mític dins el món del ciclisme, ja que és un dels ports amb més tradició a el "Tour de France" i també a "La Vuelta" espanyola.

El port es troba a una cota de 1.709 mts d'altitud i té unes vistes magnífiques.

Però alguns dies els núvols estan baixos i es poden comptemplar imatges com aquestes.

Imatges realitzades el 11 d'Agost del 2008

Jordi Pi Calzada
Tots els drets reservats

El Pirineu es fon

2009-03-27T15:13:00.015+01:00

El geògraf francès Franz Schrader censà entre 1880 i 1894 les glaceres del Pirineu. Des de el seu estudi, les glaceres de la vessant espanyola han perdut un 88% de tota la seva extensió. L'augment de les temperatures i el descens de les pluges han condemnat a mort les llengües de gel pirinenques, que de seguir a aquest ritme, hauran desaparegut completament a meitat de segle.
Miguel Francès, cap d'aplicacions tecnològiques del Ministeri de Medi Ambient i coordinador del estudi "Datos sobre la nieve y los glaciares en las cordilleras españolas 1984-2008)", apunta que la disminució de les geleres es molt significativa i ha augmentat en els últims anys. Només entre el 2002 i el 2008, les llengues gelades del Pirineu varen perdre 72 hectàrees- de 278 a 206-, lo que suposa una reducció del 25%.

La gelera d'Aneto al Juliol de l'any 1971

Gelera d'Aneto i Corones al Juliol del 1971

La regressió es salvatge en els 10 massissos glacials del Pirineu. El de la Maladeta, un dels més grans, ha perdut una mitjana de 11 metres de gruix de gel des de 1991, amb una regressió de 180 metres i una pèrdua del 45% de la seva extensió. Schrader identificà 27 geleres, de les que queden nou d'actives i d'altres es classifiquen ja com a neus perpetues, però sense moviment.

Gelera d'Aneto l'Octubre de l'any 2004

Muntanyes de la capçalera del riu Éssera

2009-02-19T15:23:00.002+01:00

A la capçalera de la vall del riu Éssera es troba el massis de les "Maladettas", o Maleïdes, on s'aixeca el cim més alt dels Pirineus: El Pic d'Aneto 3.404 mts. i envoltat de cims de més de tres mil metres com Les Maladettas, Pic d'Alba, Pic del Mig, Pic de Corones, etc.

Les primeres llums a la vall

Les crestes de la Maladetta a primera hora del matí

La Tuca d'Ixea al matí

El Pla d'Aigualluts

El "Guell del Joeu"

L'Aneto desde el Pla d'Aigualluts

L'Aneto i la seva gelera

El Coll de Corones a la gelera de l'Aneto

El Pic d'Aneto

El Pic d'Alba i la seva cresta

La gelera de la Maladetta

La Forcanada o Mall del Puis

El Pic de Salvaguardia

La vall de l'Éssera

Les Maladettas i l'Aneto

El Pic de Salvaguardia

El Port de la Picada

El Pic d'Aneto

La Maladetta Occidental amb la seva glaçera

El massis de les "Maleïdes"

El Pic d'Alba

El forat d'Aigualluts

Els colors maravellosos de la tardor

El riu Éssera

La tardor al bosc

Fotografies realitzades a l'Octubre del 2004

Tots els drets reservats